Usos educatius dels wikis

En relació amb l’apartat anterior sobre els usos educatius de les TIC, un cop explicat el concepte del wiki, profunditzarem els usos dels wikis en el món de l’educació. Els wikis cada dia juguen un paper més destacat dins el nostre entorn educatiu, ja que ens atorguen als participants uns drets simètrics, l’èxit dels wikis es basa en l’activitat col·lectiva de reflexió i comunicació. D’aquesta manera, podem definir els wikis com  una eina per a la realització d’activitats didàctiques, fomentant un entorn socio-constructivista d’ensenyança/aprenentatge. Lott (2005) ha elaborat una llista d’usos típics dels wikis en el camp educatiu, vegem algunes breument:

·         Espai de comunicació de la classe.

Es pot servir el wiki com a eina de comunicació integrada.  La llibertat i la facilitat amb la que es poden crear i editar continguts en un wiki contrasta amb la forma jerarquitzada i estructurada de comunicació en eines com fòrums, taulons d’anuncis, objectes d’aprenentatge pre-dissenyats per experts i proves objectives.

·         Espai de col·laboració de la classe: base de coneixements.

Es pot optar per crear un espai general sobre un tema donat, contenint materials i recursos, etc. Així doncs, considerar el wiki com a producte de la investigació dels estudiants. D’aquesta forma, convertint-se en un punt de focus dins una comunitat interessada en un tema determinat, normalment relacionat amb el contingut de l’assignatura.

·         Espai per realitzar i presentar tasques: portafolis electrònic.

Les tasques acadèmiques que realitzen els estudiants per aprendre, en solitari o en grup, es poden penjar-se en un wiki, per tal de facilitar al professor o bé els companys, la revisió i l’avaluació. La publicació de la producció dels estudiants en Internet suposa un aprenentatge crucial per tal de passar de l’actual formació d’usuaris-consumidors a la de productors d’informació.

·         Arxiu de textos en procés d’elaboració.

Un wiki, per la seva flexibilitat i la facilitat de creació i edició, és un espai natural per albergar textos i altres materials durat el propi procés d’escriptura. Els wikis són modificables, és a dir, mantenen internament una història de canvis i és senzill tornar a una versió anterior o introduir nous comentaris. Per tant, un wiki pot ser el lloc ideal per crear textos de manera col·laborativa i independentment de la distància i el temps.

·         Manual de la classe/ Autoria col·laborativa.

També podem esmentar un altre tipus d’activitat; la creació col·laborativa de llibres de text, manuals o monografies,  col·leccions de problemes o casos, tant de part d’un grup de docents com els propis estudiants. En el cas dels estudiants, es tractaria de reescriure col·lectivament  un “llibre de text”, donant un sentit personal i col·lectiu, situant en context i apropant-se a les idees o nuclis dels aprenentatges adquirits de l’assignatura.

·         Espai pels projectes en grup.

Finalment, es pot considerar el wiki com una eina ideal per albergar i/ o publicar l’estat final dels projectes realitzats dels grups d’estudiants. Llavors, poder compartir coneixements i activitats, com publicar notícies, treballs, materials, lectures recomanades, etc. dirigits pels altres usuaris interessats.

Els usos de les TIC en l’àmbit educatiu

Les TIC han modificat la manera d’aprendre dels darrers anys. El volum d’informació a què la tecnologia permet tenir accés demana l’aprenentatge d’habilitats per a cercar-la, transformar-la i organitzar-la.

Des del punt de vista educatiu, les TIC tenen diferents usos: com a mitjà d’expressió escrita, visual, auditiva (redacció de textos amb imatges o taules, producció de vídeos i composició  musical, visualització de televisió), com a canal de comunicació entre dues o diverses persones (correu electrònic, fòrums, debats, xat, vídeo-conferència, etc.), com a eina per a la gestió de dades (base de dades o fulls de càlcul), com a magatzem d’informació (publicació d’informació a Internet, bases de dades), com a eina de pràctiques d’un coneixement o habilitat (jocs educatius, programes d’exercitació, simuladors), com a eina d’avaluació de coneixements (exàmens tipus test, activitats, proves d’autoavaluació amb resposta immediata de les solucions ), com a eina per a facilitar la comunicació i l’aprenentatge a persones amb dificultats (de vista, oïda, moviment o comprensió) i com a canal social (comunicació amb persones d’altres cultures o entorns).

Les eines web 2.0 d’ús educatiu

L’evolució de les TIC ha permès que els usuaris deixin de ser només “lectors” d’informació i que puguin participar en la creació de continguts o en discussions sobre una àmplia varietat de temes, i també els ha permès participar de manera gratuïta en recursos i fitxers sense haver de ser experts en programació. Aquestes noves TIC es coneixen amb el nom d’eines web 2.0 i afavoreixen la cooperació entre usuaris, és a dir, faciliten noves relacions entre persones que ni es coneixen per tal d’aprendre a partir de l‘intercanvi de coneixements i la publicació d’informació al web.

Algunes eines web 2.0 són el bloc, és una eina que permet gestionar continguts i publicar-les en ordre cronològic a manera de dietari. És un espai per a escriure, publicar treballs, formular preguntes, donar respostes, recomanar enllaços web, etc. També podem destacar el wiki, que és una determinada eina que permet l’escriptura col·lectiva d’un tema específic en una pàgina web. Cada participant pot escriure una aportació i modificar-ne les ja existents. Com per exemple, la coneguda Wikipèdia. Així doncs, podem esmentar altres eines com els col·laboratoris, els arxius d’àudio i els programaris d’ofimàtica en línia.

Noves formes d’aprendre

L’accés a les eines TIC ha permès dissenyar noves formes d’aprendre aprofitant els avantatges que proporcionen aquestes tecnologies, com ara la flexibilitat d’horaris i la inexistència de distàncies. Com per exemple, l’Internet, és un canal obert set dies a la setmana les vint-i-quatre hores del dia i és accessible des de qualsevol lloc del món amb un ordinador amb connexió a la xarxa.

 Segons el percentatge de tecnologies de la informació i la comunicació utilitzades per  a l’aprenentatge, es pot parlar de tres modalitats: l’aprenentatge presencial, l’aprenentatge mixt (o b-learning) i l’aprenentatge electrònic (e-learning). Qualsevol d’aquestes tres modalitats pot utilitzar espais privats accessibles des d’Internet que agrupen diferents TIC per a facilitar els processos d’aprenentatge amb eines de comunicació i espais per a desar informació i accessos a programes i serveis. Aquests espais s’anomenen espais virtuals d’aprenentatge (EVA). En són un exemple, els coneguts campus virtuals, on participen els alumnes i els professors a través d’un accés privat.

Els inconvenients de les TIC en l’educació.

La facilitat d’accés a la informació a través de les TIC ha fet emergir una sèrie d’inconvenients que influeixen negativament en el procés de l’aprenentatge. En primer lloc, l’excés de motivació que produeixen algunes eines (videojocs, xats) poden derivar en addicció  i aïllament, la qual cosa, i en casos extrems, repercuteix en la salut i les relacions socials de les persones.

En segon lloc, s’han creat uns nous codis de comunicació (com el llenguatge del SMS), que de vegades poden influir en la correcció de la llengua escrita. En tercer lloc, el gran volum d’informació que hi ha per Internet i la facilitat d’ús d’algunes eines per a obtenir resultats professionals en la creació d’informació requereixen de més temps de dedicació i coneixement que altres eines tradicionals. Per acabar, l’accés obert a la xarxa que permet la comunicació amb altres ordinadors afavoreix el transport dels virus informàtics, programes que malmeten en els equips i poden destruir la informació que contenent i el seu funcionament sense avís previ.

Què són les TIC?

Les tecnologies de la informació i la comunicació, conegudes també pel seu acrònim TIC, ha permès una nova transformacó en el món, gràcies als ràpids avenços tecnològics que s’han anat produint en els últims anys. Aquest terme que sorgí en els inicis del segle XXI, agrupa diferents serveis i eines tecnològiques que permeten l’emmagatzematge, l’organització, la recuperació, la producció, la modificació, la presentació i l’intercanvi d’informació, ja sigui gràfica, d’àudio, vídeo o fotogràfica, a través de mitjans digitals que molt sovint es transmeten per mitjà de xarxes de telecomunicacions.

Les TIC han aconseguit un paper important en la societat actual, en la qual l’adquisició i el tractament de la informació han esdevingut un eix fonamental en les activitats culturals, econòmiques i polítiques d’un país. La informació tractada i modificada amb les TIC es transforma en coneixement, factor clau en el desenvolupament de les persones i de les societats. Les TIC porten associats conceptes nous, com societat de la informació, globalització o aprenentatge electrònic.

La importància de les TIC no rau en la tecnologia, sinó en el fet que aquesta permet l’accés a la informació, a la comunicació i al coneixement. Per tant, tot això, suposa una oportunitat de millora i un canvi per tots. És a dir, les TIC han estat una innovació que han afavorit a tots els implicats que ajuda al seu propi desenvolupament. Ara bé, essencialment ha estat una aportació rellevant i fonamental en el procés educatiu, tant pels alumnes, els pares com els professionals de l’educació; encara que hi apareixen alguns inconvenients.