Els usos de les TIC en l’àmbit educatiu

Les TIC han modificat la manera d’aprendre dels darrers anys. El volum d’informació a què la tecnologia permet tenir accés demana l’aprenentatge d’habilitats per a cercar-la, transformar-la i organitzar-la.

Des del punt de vista educatiu, les TIC tenen diferents usos: com a mitjà d’expressió escrita, visual, auditiva (redacció de textos amb imatges o taules, producció de vídeos i composició  musical, visualització de televisió), com a canal de comunicació entre dues o diverses persones (correu electrònic, fòrums, debats, xat, vídeo-conferència, etc.), com a eina per a la gestió de dades (base de dades o fulls de càlcul), com a magatzem d’informació (publicació d’informació a Internet, bases de dades), com a eina de pràctiques d’un coneixement o habilitat (jocs educatius, programes d’exercitació, simuladors), com a eina d’avaluació de coneixements (exàmens tipus test, activitats, proves d’autoavaluació amb resposta immediata de les solucions ), com a eina per a facilitar la comunicació i l’aprenentatge a persones amb dificultats (de vista, oïda, moviment o comprensió) i com a canal social (comunicació amb persones d’altres cultures o entorns).

Les eines web 2.0 d’ús educatiu

L’evolució de les TIC ha permès que els usuaris deixin de ser només “lectors” d’informació i que puguin participar en la creació de continguts o en discussions sobre una àmplia varietat de temes, i també els ha permès participar de manera gratuïta en recursos i fitxers sense haver de ser experts en programació. Aquestes noves TIC es coneixen amb el nom d’eines web 2.0 i afavoreixen la cooperació entre usuaris, és a dir, faciliten noves relacions entre persones que ni es coneixen per tal d’aprendre a partir de l‘intercanvi de coneixements i la publicació d’informació al web.

Algunes eines web 2.0 són el bloc, és una eina que permet gestionar continguts i publicar-les en ordre cronològic a manera de dietari. És un espai per a escriure, publicar treballs, formular preguntes, donar respostes, recomanar enllaços web, etc. També podem destacar el wiki, que és una determinada eina que permet l’escriptura col·lectiva d’un tema específic en una pàgina web. Cada participant pot escriure una aportació i modificar-ne les ja existents. Com per exemple, la coneguda Wikipèdia. Així doncs, podem esmentar altres eines com els col·laboratoris, els arxius d’àudio i els programaris d’ofimàtica en línia.

Noves formes d’aprendre

L’accés a les eines TIC ha permès dissenyar noves formes d’aprendre aprofitant els avantatges que proporcionen aquestes tecnologies, com ara la flexibilitat d’horaris i la inexistència de distàncies. Com per exemple, l’Internet, és un canal obert set dies a la setmana les vint-i-quatre hores del dia i és accessible des de qualsevol lloc del món amb un ordinador amb connexió a la xarxa.

 Segons el percentatge de tecnologies de la informació i la comunicació utilitzades per  a l’aprenentatge, es pot parlar de tres modalitats: l’aprenentatge presencial, l’aprenentatge mixt (o b-learning) i l’aprenentatge electrònic (e-learning). Qualsevol d’aquestes tres modalitats pot utilitzar espais privats accessibles des d’Internet que agrupen diferents TIC per a facilitar els processos d’aprenentatge amb eines de comunicació i espais per a desar informació i accessos a programes i serveis. Aquests espais s’anomenen espais virtuals d’aprenentatge (EVA). En són un exemple, els coneguts campus virtuals, on participen els alumnes i els professors a través d’un accés privat.

Els inconvenients de les TIC en l’educació.

La facilitat d’accés a la informació a través de les TIC ha fet emergir una sèrie d’inconvenients que influeixen negativament en el procés de l’aprenentatge. En primer lloc, l’excés de motivació que produeixen algunes eines (videojocs, xats) poden derivar en addicció  i aïllament, la qual cosa, i en casos extrems, repercuteix en la salut i les relacions socials de les persones.

En segon lloc, s’han creat uns nous codis de comunicació (com el llenguatge del SMS), que de vegades poden influir en la correcció de la llengua escrita. En tercer lloc, el gran volum d’informació que hi ha per Internet i la facilitat d’ús d’algunes eines per a obtenir resultats professionals en la creació d’informació requereixen de més temps de dedicació i coneixement que altres eines tradicionals. Per acabar, l’accés obert a la xarxa que permet la comunicació amb altres ordinadors afavoreix el transport dels virus informàtics, programes que malmeten en els equips i poden destruir la informació que contenent i el seu funcionament sense avís previ.